Guillem, Roger, Martí i Arnau. Així es diuen individualment. Quan s’ajunten, Manel. No tinc l'honor de coneixer-los, però estic convençut que realment són gent “aparentment” normal. Només és necessari estar present quan es reuneixen a sobre d’un escenari i fan les delícies sonores mes senzilles i a l’hora boniques per als assistents. Demà jo en tindré el privilegi a Madrid. Talent no els hi falta. Es dona per sabut i és una evidència. Qui no ho hagi descobert, està tardant. I molt...
